Mirades. Veure i viure el voluntariat.

La setmana del 10 al 14 de novembre vam tenir al vestíbul de l’ institut una mostra de cartells per tal de donar a conèixer i promoure el voluntariat social entre la nostra comunitat .

Aquesta mostra va concloure amb una xerrada dirigida a l’alumnat de batxillerat, on un parell de persones de la Federació Catalana de Voluntariat  Social en Juan Mª Ferré i la  Passió Garcia van explicar en què consisteix  i com se’n pot formar part  ajudant els més desfavorits des de diferents àmbits .

En Juan Mª ha estat professor de Filosofia de l’ institut i ara, ja jubilat, forma part de la FCVS donant a conèixer la tasca que fan als voluntaris i fent un treball de sensibilització. Ens va mostrar uns videos fets per joves de 15 a 18 anys dins el projecte “Mirades. Veure i viure el voluntariat” .

 Els trobareu a    http://www.voluntaris.cat/sensibilitzacio

El bloc dels voluntaris: http://blog.voluntaris.cat/ 

Na Passió és voluntària de la Fundació Infantil Ronald Macdonald , una fundació sense ànim de lucre que té com a objectiu acollir a nens amb greus malalties i les seves famílies. Són nens que han de viure lluny del seu domicili per rebre tractament mèdic de llarga durada i aquesta fundació pretén donar-los una “llar fora de la llar”. A tots ens va commoure quan va explicar l’enriquiment personal que aquesta tasca li aporta, i les seves vivències resumides en un relat que va escriure i que va tenir l’amabilitat de llegir-nos.

 Os ho donem a conèixer:

 La setmana comença gris i plujosa, però malgrat la pluja, avui hi ha un fet que el fa brillar. Avui és el dia en que faig el meu voluntariat!

 Quan arribo a la Fundació, només obrir la porta, ja em trobo el somriure amable d’un pare, que amb la tranquil·litat que el seu fill romandrà acompanyat una estona, aprofita per desconnectar.

 – Dins t’espera en David! – en diu tot passant pel meu costat.

 Entro corrent a la sala de voluntaris i trobo en David a punt de començar un puzle de 2.500 peces. Au!, penso, posa’t les piles… que els puzles no son el meu fort. Tot rient i explicant anècdotes, anem amuntegant peces de diferents colors. Altres nens, pares i voluntaris, han anat arribant a la sala, i s’afegeixen a nosaltres.

 En David té 11 anys i fa 6 que és malalt. Li han fet un trasplantament, varies operacions, i quimios… Ara, ja no poden fer res més per ell.

 Tot i així la il·lusió d’en David per començar coses noves és admirable. En certa manera, aquest puzle tan gran i difícil, li transmet un xic de vitalitat pensant que té tot el temps del mon per endavant i això li dona ànims per seguir lluitant.

 Al seu costat, hom sent la intensitat de la vida, i oblida tots els neguits. Es com la força d’un volcà ple d’energia i que t’empeny a córrer i no parar.

 Quan me’n vaig i li dono un petó, veig la seva mirada cansada plena de saviesa.

 No hem avançat gaire amb el puzle, però en David s’ho ha passat d’allò més be. Ha estat feliç entre tots nosaltres. Em pregunto, si per un instant, he pogut contribuir a que oblidi l’hospital de dia, els metges, les punxades…

 En David, se’n va “anar” durant la setmana. No va poder acabar el puzle. És la feina que ens va deixar per a que el recordéssim. Amb l’ajut de tots, el puzle fa goig de veure’l penjat en una paret de la Casa.

 Dilluns que ve tornaré a Fundació. Altres nens m’esperen. Ara, cada vegada que un nen vol fer un puzle, m’afanyo a ajudar-lo per que el pugui acabar i gaudir-ne .

 Realment, val la pena!

 Passió Garcia

Voluntària de Fundació Infantil Ronald Macdonald

2n premi Barcelona – 3r Concurs de Relats de Voluntariat Social

 

Conchita Fleta. Coordinació Batxillerat