La millor vacuna, la biodiversitat!

La millor vacuna, la biodiversitat!

El SARS-CoV-2 és el virus causant de la COVID-19, una malaltia infecciosa d’origen animal transmissible a l’ésser humà, com l’Ebola o el virus del Zika.

Un ecosistema sa manté controlada l’aparició de plagues, patògens, depredadors i paràsits que suposen un perill per a la nostra salut. La conservació de la biodiversitat pot convertir-se en la millor protecció que podem tenir enfront l’aparició de noves malalties que derivin en futures pandèmies. Està comprovat que a les comunitats pobres en nombre d’espècies, les espècies reservori de patògens tendeixen a estar presents.

Existeixen evidències científiques que demostren que la pèrdua de biodiversitat augmenta el risc d’aparició de malalties infeccioses. Això pot ser degut a l’anomenat efecte dilució: el patogen es “dilueix” entre les diferents espècies amb què entra en contacte. En contagiar un hoste inadequat, en el qual el patogen no prospera, es redueixen les probabilitats de propagació. A més, el patogen s’enforteix quan es transmet entre membres d’una mateixa espècie, i en ecosistemes amb menor diversitat d’espècies pot haver més espai per a un increment en la població de l’espècie reservori. També hi ha teories que defensen que hostes amb una alta diversitat genètica són un tallafoc natural davant el contagi, conegut com a efecte esmorteïdor.

La cada cop major incursió de l’ésser humà en hàbitats naturals propicia un contacte extrem entre animals i humans, augmentant les possibilitats de contagi. El 75% de la superfície terrestre ha estat significativament alterada per l’ésser humà, principalment degut a la desforestació, l’agricultura, la ramaderia i el creixement de sòl urbà i infraestructures, tot reduint cada cop més l’extensió de terres salvatges intactes. Més de 100 milions d’hectàrees d’expansió agrícola en els tròpics entre 1980 i 2000 han provocat la desaparició de selva verge, principalment degut a la ramaderia a Llatinoamèrica i a plantacions al sud-est asiàtic.

Exemples de com la desforestació està darrere de l’expansió de malalties infeccioses són la malaltia de Nipah (Malàisia), l’expansió del virus del Nil Occidental (EEUU), l’augment de poblacions de mosquits Anopheles, vector transmissor de la malària (Amazònia) o l’esquistosomiasi (Malawi). Són nombrosos els casos científicament documentats que relacionen la destrucció de la biodiversitat amb amenaces per a la salut global d’aquesta índole.

Davant d’això, necessitem un sistema econòmic que, en lloc de generar problemes globals, els minimitzi i estigui preparat per a resistir-los. Apostem, doncs, per una economia ecològica i solidària. Només d’aquesta manera podem preservar la biodiversitat de la que depenem!

Text extret del web d’Ecologistes en Acció