Esquiada 2014. El Monturiol al Port del Comte

Tres dies a la neu es viuen molt intensament, passen volant. Es practica un esport, aprofitant des de que obren pistes i fins que tanquen els telecadires i telearrastres, però a la vegada són moments de conèixer millor a l’alumnat i veure’ls des de un altre perspectiva. Les tardes, des de que tanquen pistes i fins l’hora de sopar són moment de relaxar-se, ja sigui o bé anant a la piscina de l’alberg o bé moments de juagar a cartes, a l’UNO o bé simplement de xerrar.

A destacar les sessions de la tarda dedicades a paròdies del professorat a càrrec principalment de les alumnes de 3r,

 

I la cara d’alegria dels de 1r i 2n de la ESO??? Això és impagable. Quina emoció, quines ganes i quins somriures més sincers i agradables. Van quedar enamorats dels seus “profes” d’esquí. Hem venien a demanar si l’any vinent tindrien el mateix. I ell orgullós de la seva feina estava meravellat del nostre alumnat. Un idil·li.

Aida, Carina, Jordi, Ricard i David

ESQUIADA

El dia 14 de febrer els de primer i de segon d’ESO vam anar d’esquiada al Port del Compte. Els de tercer d’ESO ja havien anat feia tres dies, i s’hi van quedar a dormir, però van tornar el mateix dia que nosaltres. Vam estar tres hores en un autocar, i vam arribar allà cap a les nou i mitja del matí. Ens vam canviar la roba i tot seguit vam anar a per els esquís i les botes ( tot pesava molt, i era molt difícil de traslladar). Després ens van dividir en dos grups: el primer era dels que ja havien esquiat alguna vegada ( quasi tots els de segon i algun de primer); i el segon dels que no havien esquiat cap vegada ( quasi tots els de primer i molts pocs de segon ). Jo com que no havia esquiat cap cop em van posar al segon grup. Des d’allà també ens van dividir en grups i vam anar amb monitors. Ens van ensenyar unes quantes coses bàsiques per a esquiar: com posar-se i treure’s  els esquís, desplaçar-se, com aixecar-te del terra quan et queies i coses d’aquest tipus. Després ens van deixar pujar per a la cinta ( una mena de cinta que et transportava a la meitat de la pista). Hi vam pujar uns quants cops amb el monitor, encara que en el meu grup anàvem molt lents i tot i que els altres grups ja havien pujat al “telearrastre” a nosaltres no ens van deixar perquè dues noies es van marejar, i a l’anar enrederides en els exercicis ens ho van fer repetir tot des del principi. Tot seguit vam anar a dinar tots dos grups junts, i després de mitja hora ( franja de tems recomanable per a descansar abans de tornar a esquiar) vam anar a les pistes un altre cop però sense els monitors. A l’hora de marxar dos companys meus es van quedar atrapats al telefèric, perquè se’ls hi va parar i per això vam tornar més tard de lo previst.

M’ho vaig passar molt bé, i crec que fer aquesta sortida es molt bo per a els alumnes d’ESO, ja que t’ensenyen coses noves i pots passar un dia molt divertit amb els teus companys i companyes.

Mercè López Bernal

1r B