A 3r d’ESO fem pràctiques d’Anatomia

 

L’alumnat de 3r d’ESO ha realitzat dins la matèria de Ciències Naturals una sèrie de pràctiques de laboratori per iniciar el seu coneixement de l’Anatomia, us convidem a veure´n una mostra.

DISSECCIÓ D’UN ULL

MATERIALS:

Un ull de xai

Uns guants

2 agulles amb mànec

Unes tisores

Unes pinces

Un mòbil amb càmera

PRÀCTICA:

Primer de tot agafem l’ull i intentem buscar les parpelles. Un cop trobades, cobrim el ull amb elles per tal de observar la seva funció i de passada busquem el nervi òptic situat a la cara posterior de l’ull. En el nostre cas, no en teníem, això pot passar pel simple fet del tipus de tall fet a la carnisseria. Seguidament ratllem amb l’agulla amb mànec la conjuntiva. Aquesta protegeix l’ull de qualsevol brossa.

conjuntiva ratllada

Conjuntiva ratllada.

Després tallarem les parpelles i tots el músculs que envolten l’ull. Aquests es poden apreciar per el seu color i per on estan situats, un a cada costat de l’ull, i ho deixarem ben polit. Tot seguit, tallarem l’ull en vertical amb molt de compte. Costa de tallar i només aconsegueixes un petit forat per introduir-hi les tisores i acabar de tallar. Un cop tallat podem observar les diferents parts:​

 ulll  parpella  ull tallat
 parpella ull tallat
ull 1  ull 2

A part de les parts que podem apreciar a la imatge, a la paret interior de l’ull hi havia una barreja de colors, des de el negre per absorbir la llum, blaus i verds fins a blancs, aquest són els cons i els bastons, encarregats de percebre els colors i les formes que veu l’ull. Aquests són cèl·lules receptores amb pigments que reaccionen als colors primaris (magenta, groc i cian) i les combinacions d’aquests formen els altres colors i tots connecten a la mateixa neurona.

També observem 2 parts del ull transparents, tenen forma d’un ou fregit.  Aquestes parts es diuen cristal·lí i humor vitri.  La funció de l’humor vitri és donar volum a l’ull, mantenir la retina enganxada, la seva transparència permet el pas dels raigs fins la retina. La funció del cristal·lí és enfocar la imatge, així com una càmera utilitza l’objectiu, la lent s’ajusta segons les seves necessitats. Al cristal·lí l’ ajuden molt els músculs filiars, que estiren i amplien l’ull, quan el cristal·lí es relaxa els músculs no l’estiren. ull 3

Conjuntiva ratllada

Dipositem el cristal·lí en un paper amb unes lletres molt petites. I podem observar que funciona com de lupa. A vegades el cristal·lí tendeix a trencar-se ja que és molt delicat i es fracciona en tres parts.

cristalli com a lupa cristalli fraccionat
Cristal·lí com a lupa Cristal·lí fraccionat

Candela Rivera Villavicencio i Magalí Sureda De la Fuente, 3r ESO A

DISSECCIÓ D’UN ULL

MATERIALS

  • Tisores.
  • Pinces.
  • Agulla de punta fina.
  • Agulla de punta aguda.
  • Ull de xai.
  • un mòbil amb càmera.
 image00  ull materials

Passos seguits durant la pràctica:

  • Per començar hem pogut observar que la pupil·la de l’ull d’un xai és ovalada a diferència de la dels humans que és rodona, això passa degut a que els xais necessiten tenir una visió més ample per escapar.

image10

  • A més, mirant el seu exterior també hem pogut veure que al seu voltant s’hi troben quatre músculs.

image02

  • Abans de treure-li la carn hem vist que l’ull de xai en comptes de dos parpelles com els humans en té tres.
  • A part hem pogut identificar les glàndules llagrimals, que són una espècie de bombolletes que es troben a la part superior de l’ull, i que emmagatzemen l’aigua que pot arribar a caure en forma de llàgrima.

image14

  • I ja per últim abans de deixar l’ull nu hem localitzat el nervi òptic a la part del darrera de l’ull.

image03

  • Rascant la conjuntiva, que és la membrana que recobreix la còrnia, hem comprovat la duresa  d’aquesta segona membrana, igual que la primera transparent. (La irritació de la conjuntiva pot provocar malalties com per exemple una conjuntivitis, que és una irritació als ulls).

image12

  • Tot seguit, hem obert l’ull horitzontalment per la meitat per poder apreciar el seu interior.

image16

  • Un cop obert hem separat l’humor vitri de l’humor aquós, el que ens ha permès distingir la coroides, recoberta per la retina, una tela molt fina, en l’humor aquós i el cristal·lí a sobre de l’humor vitri, que és podria qualificar com una gelatina quasi transparent, on també  hi hem pogut veure les marques dels músculs.
 image15  image13
  • La part que és transparent la pots mirar a través és la còrnia.

image04

  • També, hem agafat l’agulla de punta fina i hem vist com connecta la retina amb el nervi òptic.

image01

 CURIOSITAT

La tinta negra que desprèn l’ull es negra perquè l’animal no es fresc, sinó que portava uns dies mort, però gràcies a aquest líquid hem pogut veure marcats els músculs.

  • Desprès ens hem endinsat més en cadascun dels humors i hem pogut observar els colors del seu interior:

image09

  • L’iris és que hem pogut veure, és d’un color marró i es veu a través de la còrnia.
  • A continuació hem tret el cristal·lí de l’humor vitri per poder observar  la funció que fa com a lupa, per això hem fet un petit dibuix sobre un full i hi hem col·locat a sobre el cristal·lí, i fàcilment hem pogut veure com ampliava la imatge.

image05

  • També hem observat que té una forma rodona, i que és gelatinós i molt fràgil. Però en trencar-lo hem vist que es parteix en tres trossos.

Per acabar:image07

  • Finalment, la pràctica de dissecionar un ull de xai ens ha semblat molt interessant.

image11

· Aquí finalitza la nostra pràctica.

Henar Acebes Gay, Laia Cassamà Barbens i Ada Ferrer Rodríguez. 3r ESO A

Deixa un comentari

A 3r d’ESO fem Pràctiques d’Anatomia

L’altre dia al laboratori de ciències naturals la classe de 3r A va efectuar la dissecció d’un ronyó de xai. Per fer-la vam utilitzar, com sempre, dues agulles emmanegades, unes tisores i unes pinces.

Primer de tot, vam veure el ronyó tot cobert de greix i tenia un aspecte així:

ronyo 1

Això es deu a que és un òrgan molt susceptible i per tant el greix el protegeix.

Un cop treta, el ronyó es veia així:

ronyo 2

Tot seguit, vam tallar el tub que és a la part central del ronyó: l’urèter, amb l’objectiu de poder identificar les venes i les artèries renals. Llavors el vam obrir per identificar les parts internes de l’òrgan:

ronyo 3

La part per on passava l’urèter s’anomena pelvis renal i aquests cercles que té al costat s’anomenen piràmides perquè si les veiem per dins tenen forma de piràmide:

ronyo 4
el ronyó té unes petites unitats anomenades nefrons que se situen a la part on acaben les venes i artèries renals i tenen la funció d’extreure les toxines de la sang i convertir-les en orins que sortiran per la bufeta. Cada ronyó té més d’un milió de nefrons i són tan petits que no es veuen a simple vista.

DAVID DÍAZ, 3r d’ESO A