Guim Valls amb l’alumnat de Creadors en Residència. Un jove poeta ens visita.

Avui, els alumnes de 4t de Creadors en residència hem tingut la sort de tenir un convidat molt especial: el Guim Valls, un jove poeta que no ens ha deixat indiferents. Ens ha parlat de la consciència literària, d’històries que barregen realitat i ficció, de percepcions, d’intensitat i hem gaudit sentint-lo recitar un dels seus poemes:

 

Vertigen

Com a segona sang, vertigen.

Com a superació del jo en el miratge de l’aigua, vertigen.

Com regalèssia espiritual, mastega el vertigen.

Penjats d’un sostre que s’allunya, vertigen.

Avorrit ja, sempre encara a mitja caiguda, l’àngel que badalla fent esfèric el           vertigen.

Com a entrada al món, vertigen.

Com a estada en el món, un empedreït vertigen.

Com a sortida del món, una fresca incorporació en el vertigen.

Nit i dia, trencats o riallers aprenent molt a l’aula polivalent del vertigen.

Fent-nos petons amb llengua d’acer tocant-nos només amb una mà perquè           l’altra em sembla que estava acariciant el vertigen.

El meu ventre acull una nova necessitat que no sé com s’apaivaga i li he posat       de nom vertigen.

Podant l’arbre genealògic miro avall un momentet o miro amunt i m’omplo         d’un gastat vertigen.

La sang no vol genets que se li adormin a la gropa, vol vertigen.

Què pesa més, la mà tallada d’un infant o un estel i el seu cordill? —Jo diria          que el vertigen.

You may also like...