A 3r d’ESO Taller de microcontes: “No he estat més breu perquè no he tingut temps”. Heinrich Heine

Els tallers de microescriptura són una activitat de llengua catalana que l’alumnat de 3r d’ESO ha fet amb l’alumna del màster universitari en formació del professorat, Clara Sardà Altimira. Es tracta de relats molt breus, amb una extensió màxima que es caracteritzen per la brevetat del seu contingut, i presenten la veritable essència d’una història. Us presentem dues pràctiques, de 50 paraules i de 200 paraules.

DE 50 PARAULES

El dia a dia

Avui s’ha fet una cursa a la ciutat. Els que han arribat primer han estat, com sempre, els mateixos, els que comencen a davant de tots. La resta hem començat a córrer d’esquena. Un dels corredors del principi es va posar en primer lloc, i, com no, l’han desqualificat al moment.

Peus oprimits

Mentre els peus creixien, les sabates s’encongien. Els peus ho passaven cada cop pitjor, però les sabates no feien pas les coses gaire més fàcils. Un dia, però els peus van decidir prescindir de les sabates i anar dols pel món a pesar de les dificultats.

Retorn

Un home està enfadat perquè algú li ha robat la seva macedònia de fruita robada.

La piràmide

El dia que va descobrir el secret les coses van canviar cap a millor, però, al cap de tres dies, va desaparèixer i tot va tornar a la normalitat.

El mal de les flors

El butlletí informatiu diu que ha estat un malentès, la noticia diu que la rosa va florir sense el mal de l’espiga.

L’espera

Tenia una vida molt avorrida, fins que un dia va sonar el timbre. No esperava visites a aquella hora, però ella sempre es presenta sense avisar. És imprevisible.

Roma

La mort trucà a la porta. Abans d’obrir, l’home va parar tots els rellotges menys el de butxaca. Va obrir i li va dir que encara quedaven cinc minuts. Era veritat. Però quan va para el rellotge de butxaca, tot es va parar. Ell es va parar.

El dia a dia

Avui s’ha fet una cursa a la ciutat. Els que han arribat primer han estat, com sempre, els mateixos, els que comencen a davant de tots. La resta hem començat a córrer d’esquena. Un dels corredors del principi es va posar en primer lloc, i, com no, l’han desqualificat al moment.

Peus oprimits

Mentre els peus creixien, les sabates s’encongien. Els peus ho passaven cada cop pitjor, però les sabates no feien pas les coses gaire més fàcils. Un dia, però els peus van decidir prescindir de les sabates i anar dols pel món a pesar de les dificultats.

Retorn

Un home està enfadat perquè algú li ha robat la seva macedònia de fruita robada.

La piràmide

El dia que va descobrir el secret les coses van canviar cap a millor, però, al cap de tres dies, va desaparèixer i tot va tornar a la normalitat.

El mal de les flors

El butlletí informatiu diu que ha estat un malentès, la noticia diu que la rosa va florir sense el mal de l’espiga.

L’espera

Tenia una vida molt avorrida, fins que un dia va sonar el timbre. No esperava visites a aquella hora, però ella sempre es presenta sense avisar. És imprevisible.

Roma

La mort trucà a la porta. Abans d’obrir, l’home va parar tots els rellotges menys el de butxaca. Va obrir i li va dir que encara quedaven cinc minuts. Era veritat. Però quan va para el rellotge de butxaca, tot es va parar. Ell es va parar.

DE 200 PARAULES

La Prova

En aquell moment no sabia on estava, la cova era molt estranya, vaig escoltar una veu provinent de les penombres, aquella veu s’anava apropant mica en mica, fins que vaig poder distingir el rostre d’un mag.

  • Qui ets? -va dir la nena.
  • Sóc el guardià d’aquesta cova- va dir el mag- Si d’aquesta cova vols sortir una prova hauràs de patir!
  • Quin tipus de prova? -va preguntar la nena espantada.
  • Un enigma -va dir el mag- no hi ha cap camí que no tingui fi.

La nena va quedar sorpresa:

  • Això no és un enigma! -va dir ella emprenyada.
  • No, no ho és. És molt més que un enigma.

L’ampolla

Freda era la nit, ventosa, ennuvolada i tranquil·la. El taxista estava desitjant arribar a casa, estava molt cansat de treballar, no havia parat en tot el dia. Dins el cotxe, escoltant música en la radio, començava el camí de cada dia. De sobte tenia la sensació que algú el perseguia. Tenia por. Va començar a anar més ràpid i el camí cada vegada era més difícil i perillós, però la por el cegava. Va fer baries corbes perilloses, totes li havien sortit bé però en l’última corba va estavellar-se contra un arbre.

– No te pols! – algú va dir.

– L’hem de portar a l’hospital ara mateix, no pot aguantar més temps aquí. –  una altra veu va parlar.

Va trigar molt a obrir els ulls. Li costava i respirava molt malament. No tenia ni idea d’on estava, ho veia tot de color blanc. Va intentar aixecar-se però el seu cos no li permetia moure les cames, cada cop estava més nerviós. Va demanar ajuda, però tot estava silenciós, ningú el responia, però ell encara seguia buscant la seva ampolla…

El rellotge

Jo tenia una vida normal amb una casa i un treball estable. Estava casat, teníem dos fills i érem molt feliços. Fins i tot tenia un rellotge d’or que em van regalar pel meu aniversari, i me l’estimava molt.

Però un dia, tot es va torçar. Em van acomiadar del meu treball i encara teníem deutes amb el banc. Vaig tornar-me addicte a l’alcohol. A la meva dona no li va fer molta gràcia i em va dir que parés. Però no li vaig fer cas i em va deixar tirat perquè, segons ella, no donava bon exemple als nostres fills. En aquella moment vaig sentir que ho perdia tot, el meu rellotge s’estava embrutant i tenia por. Pocs dies després, em van fotre al carrer per no pagar la hipoteca. Em tornar addicte també a les drogues i em vaig veure obligat a robar i a demanar almoina al carrer. Estava acabat, era un sense sostre, no tenia res.

Pocs dies després, passant molta gana al carrer, vaig sentir que ja no quedava res. Vaig vendre el rellotge i amb els diners que vaig guanyar vaig donar-los a la meva família. Vaig anar a un pont, vaig enfilar-me a la barana i vaig tancar els ulls. Tot s’havia perdut.

El sentit de la vida

Un atleta professional mai quedava primer. Sempre quedava algú per davant. Però no sabia per què. No podia dormir a causa d’això, no passava un minut sense pensar en això. Fins que un dia va decidir perseguir-lo fins poder avançar-lo. Això comportaria: dormir a les nits, poder anar pel carrer tranquil, sense la pressió d’anar segon… Va estar més de 5 hores perseguint-lo, fins i tot es va fer de nit. Estava exhaust, li faltava l’alè i es va recolzar a un fanal. Quan estava a punt de tornar a casa, va girar el cap i el va veure darrere, al terra. No s’ho podia creure, però aquell sentiment de satisfacció no va arribar. Havia estat anys amb aquell problema, i, ara que ja havia assolit el seu repte, no se sentia bé amb ell mateix. Notava un buit a la seva vida. De tornada a casa, va passar per un pont. Es va recolzar a la barana i es va quedar mirant fixament l’aigua que corria pel riu.

Notícia d’última hora

Una nova espècie assetja el país. No tenen cap tret físic que els faci diferents a nosaltres. Són éssers que intenten camuflar-se entre els ciutadans i causar una bona impressió. Solen ser hipòcrites a més no poder i això els porta a exercir alts càrrecs. Cal no confondre’ls amb els vertaders humans; però és difícil, ja que l’únic que els diferencia de nosaltres és que senten el desig d’agafar el que no és seu i enriquir-se a costa de la resta d’humans, nosaltres, als que anomenen “Poble”, una societat fàcilment manipulable.

Cal tenir cura amb ells perquè s’amaguen molt i molt bé.

 

You may also like...